//
esteu llegint
Jam d'escriptura, Narrativa

Textos individuals (Pep Fargas)

En Xavier Ruscalleda, en Pep Fargas i en Joan Serra, es varen posar d’acord per desenvolupar diferents fils narratius a partir del guió inicial, la Maribel Torres intentarà donar un cos argumental i narratiu comú. Aquest i els tres post següents, recullen les narracions individuals d’en Pep Fargas, en Xavier Ruscalleda i en Joan Serra, per aquest ordre i, finalment el relat conjunt de la Maribel Torres.

Pep Fargas

Pep Fargas / Càsting

La boira arrapada a terra fa més penós el fred. Un grup heterogeni de persones , espera que obrin la porta de fusta del casalot de Can Trona que acull les oficines d’Erupcions Volcàniques Controlades, S.L.

–     Quina fred!! Redéu! – renega un home gran que s’abriga amb una manta sobre les espatlles.

–     Brrrr. Passen baixos. Només faltava la boira

–     Papa, jo vull anar al col·legi! – protesta un nano que no arriba als quatre anys.

–     Tu calles! I t’esperes – intervé la mare, abans no pugui contestar l’home de la manta

–     Home! No us fa vergonya portar la mainada a aquestes coses – crida una dona molt gran que s’arrauleix prop del seu marit.

–     Sí, què hem de fer? la mainada cobra el doble. Està quasi tant ben pagat com fer de cunyada.

–     Ah, sí mira. Però és clar, m’han dit que la cunyada o el cunyat també han d’oferir serveis sexuals, no?

–     La Palmira de cal Marxant diu que no li fa res …. sempre ha set una mica „ligera“

El soroll del forrellat de la porta ha fet el silenci entre el grup que, de manera espontània, improvisa una cua. En Quel Roca, un home alt d’uns 70 ben portats, obra la gran portalada. Va vestit de guarda jurat, i malgrat els anys, presenta un aire xulesc prou consistent.

–     A veure!! Feu-me quatre cues: La mainada, els homes i dones de més de 60 anys, les dones de 40 a 60, i els cunyats i cunyades!!, Vinga! Vinga! Ràpid que no tenim tot el dia! – crida amb autoritat

–     Perdona noi – li diu arran de nas una noia alta i ben plantada,  arrossegant exageradament el „noi“- saps si per fer de cunyada s’ha de ser del país?

–     Nooo, els únics que han de ser del país són els de la cuina.

–     Així que si sóc portuguesa puc fer tots els papers?

–     Això mateix! – conclou en Roca

–     Però és clar, jo no cobro el subsidi d’indigena, SI, així és que no tinc més remei que agafar papers de cunyada.

En Roca ha deixat la portuguesa amb les seves reflexions i comença a cridar impacient

–     Com tenim aquestes cues?!. Vinga que jo, fa anys, amb menys de mitja hora portava més de 3000 nens a la piscina!. A veure si per fer quatre cues hi estarem tot el matí. Collons!

–     Senyor Roca, senyor Roca – criden des de la cua de la mainada – els porros els hem de portar nosaltres o els posa l’empresa? – amb aire foteta.

–     Les preguntes per l’entrevista! – contesta amb mal humor – els porros i la ratafia us la porteu de casa. Aquí només posem el gel.

Dues dones molt elegants, vestits jaqueta fosc, mitges apretades i talons fins, s’acosten a les cues.

–     Bon dia i moltes gràcies pel seu temps. Sóc Martina Feliu, de Haagen Dush Consulting, que hem estat contractats per Erupcions Volcàniques Controlades, S.L. per fer la selecció de personal per la temporada 2025/2026. Abans de seguir amb el procés de selecció, vull presentar-los la senyora Sun Si, CEO d’EVCSL i AM de RRHH que els vol dirigir unes paraules.

–     Gràcies Martina. EVSL se sent compromesa amb el seu entorn social i, per això vol fer una oferta generosa, innovadora i sostenible, generant nous filons d’ocupació accessibles per a totes les edats i compatibles amb els SI.

Els volem agrair la confiança que dipositen en la nostra empresa i els demanem només un matí de paciència per sotmetre’s a aquestes breus entrevistes. Estem convençuts que tots els seleccionats acabaran incorprant el valors de la nostra empresa i sentiran allò que es coneix amb el nom d’orgull de marca. Esperem poder comptar amb tots vostès com a col·laboradors de la nostra empresa i els seu serveis. Vostès seran homes i dones eruptius/eruptives.

Després d’aquestes introduccions, en Quel Roca distribueix les cues en quatre sales d’espera diferenciades.

La de la mainada és plena de sofàs, neveres plenes de pizzes, llaunes de cocacola, versions evolucionades de la wii „Wii.7.0“, pantalles 3D, mòbils integrats biònics, capsules d’onanisme sexual, …

Els candidats són convidats a instal·lar-se còmodament i se’ls explica que durant tot el  matí seran enregistrats els seus moviments. Es primaran les actituds més passives, els que aconsegueixin embrutir més espai al seu voltant, els que passin de la 10 a. pantalla de la Wii.7.0, i els que puguin engolir més de quatre pizzes.

La de les dones i homes entre 30 i 50 anys és una sala d’espera convencional, i són cridats un a un per una entrevista personal.

–     Joan Puig? Bé, díguim, com es veu integrat en la nostra empresa?

–     Dona, verà….  Jo havia pensat que puc interpretar bé el paper del veí sorollós, oi?

–     Bé, bé….  com ho concreta?

–     Doncs miri, amb el temps he anat comprant totes les màquines que fan soroll i molesten als veïns: la segadora, la motoserra per la llenya, la màquina d’aigua a pressió, un equip de só, un filaberquí elèctric…

–     Però l’instrumental el posarà vostè?

–     Oi, tant!

………………………………

–     Em dic Marta Ciuret, jo penso que puc fer molt bé el paper d’esposa cansada del marit, quan arribi el client puc passar-me una bona estona fent morros.

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: