//
esteu llegint
Jam d'escriptura, Narrativa

Textos individuals (Xavier Ruscalleda)

Xavier Ruscalleda

Xavier Ruscalleda

Mihail Foulokski venia de Bilbao amb els ous escaldats, no havia fet parada enlloc per por de quedar-se sense mare. Arrapat al volant, amb els ulls botits, la boca seca, furgava a banda i banda pendent dels radars, havia de ser a casa abans de les nou.

.- Mute, Mute!

L’ull dret li vessava a raig. Va mal llegir Cabrera a Cervera I ja s’hi veia, arrapat als mugrons sobre el sofà d’eskai, bevent un cacaolat calent, babejat de dalt a baix per la Quimeta del Prat barbotejant “Mihail, reiet, no ploris”.

A la Casa del cel hi havia una quietud inusual, Sun-si discutia amb el gerent tibetà  de RCR si posaven l’arç al mig del llit o en una punta. L’operari especialista en ferro brut era partidari de plantar-lo a la tassa del bidet per allò de la frescor. La mestressa en funcions no estava d’orgues i va imposar per pebrots que l’arbre fos a l’entrada com feien els habitants d’en Bas cinquanta anys enrere.

A recepció, la Cion adjudicava un tortellaire a un viatjant de mandarines que volia aprendre d’una puta vegada a fer confitura de cireres d’arboç.

Mihail ja veia Vic a la punta del nas.  L’avisen pel comunicador que a Torelló, la comfraria porquesana de Sant Guiu para tot quisqui. Si t’enganxen amb peltrucs de Santiago pagues doble.

.- Merda! Què deuen pagar les cues de bou?

Sun-si no es treia de sobre l’operari R dels RCR que li volia vendre una transparència a preu de ferro colat.

Al Saló oriental, els de la llar paraven parsimoniosament la taula. Estrenaven faixa blava; a tots els semblava que feien la primera comunió. Un tal Congost va introduir allò del fulard i la insígnia del moro pels àpats oficials. En Li Kou, l’alcalde, estava encantat. Un dels vigilants del Pavelló de gel li havia parlat d’un parell d’avis que cantaven cançons tradicionals i va pensar que seria un detall pels 80 anys d’un exalcalde que havia revolucionat el pack demogràfic local.

8:36. Bracons. Arribo.

Parada obligatòria. La duana d’Osona està que rebenta. El guàrdia filipí que li controla els assumptes no és enlloc.

.- Obriu la portella, mestre.

.- Sóc com d’aquí, jo. Sóc amic d’en Xeng, ja m’entens.

.- T’entenc però no et comprenc. Vinga, baixa.

Mihail s’empassà un parell de renecs grossos, s’alliberà del pitet de Bringston polsant el botó vermell i va baixar enrere fregant la ventrada amb el posapeus lluent de la cabina. Obrir comportes no era fàcil, la descompressió volia un minut llarg si no volia baixar la poliomelina acidural, i això eren pèrdues. Primera porta. El filtre de poniol a la merda. Segona porta. Gasa de muselina amb esperit de figa de moro. Irrecuperable. .- La mute que em va…

.- Tira, tira. Això put a carn magra.

.- És carn de primera, picada i ben basca.

.- Què cony és això?

.- Cues, cues de vaca genovesa, empeltada de…

.- Porta els papers…

.- Vinga, home, és tard, la mama m’espera.

Amb la punta dels dits

Debats

One thought on “Textos individuals (Xavier Ruscalleda)

  1. Sou uns cracs

    una abraçada

    Posted by Adrià | 02/06/2011, 5:08 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: