//
esteu llegint
Opinió

la indignació com a motor

S’atribueix al periodista Enric Juliana el naixement, el setembre de 2007, de l’expressió “el català emprenyat”, per definir l’estat d’ànim generalitzat en molts dels nostres conciutadans, en aquells dies en que les obres eternes del TGV, obligaven a incòmodes viatges en autobusos plens a vessar, les repercussions de l’esfondrament del barri del Carmel a Barcelona eren encara molt vives, l’inacabable negociació de l’Estatut demostrava, una vegada més, com a Madrid s’utilitza Catalunya i els catalans com a l’ase dels cops que dóna rèdits electorals en les eleccions de torn . Tot aquest catàleg de greuges omplien d’emprenyament la pipa, el pap o altres recipients orgànics dels catalans.

Han passat els anys i, tot i que els motius pel mal humor i la indignació, no solament segueixen sent més que justificats, si no que s’han incrementat notablement amb els efectes de la crisi, el català segueix emprenyat, però només emprenyat.

I així, cada matí ens despertem amb notícies amenaçadores, que són pregonades amb alarmada resignació pels inefables conductors i contertulians dels programes radiofònics matinals, els quals s’esforcen en deixar clar que hem de purgar les nostres culpes, pagant amb els nostres diners els excessos de les entitats financeres que han acumulat, acumulen i acumularan beneficis a cabassos. Però nosaltres, els catalans, només seguim emprenyats.

Penso tot això mentre recordo dues lectures recents que m’agradaria recomanar a tothom: “Contra la indiferència” de Josep Ramoneda (Galàxia Gutemberg) i Indignez-vous! d’Stéphane Hessel (Indigène-editions), aquest darrer, un opuscle de 25 pàgines que s’ha convertit en un dels llibres més llegits a França del qual n’ha sortit, fa molt pocs dies, la traducció al castellà.

Tant una lectura com l’altre resulten extraordinàriament higièniques. Ramoneda argumenta la necessitat imperiosa de pensar, lliurement i sense perjudicis; reivindica la llibertat de decidir segons el nostre personal criteri, allunyant-se de les veritats inamovibles transmeses acríticament. Amb una gran profusió de cites, identifica la indiferència com el principal aliat de l’abús de poder, que és el major dels mals, interpreta la crisi com un moment complex de canvi, i alerta dels corrents de pensament ultra-lliberals, els quals, tot i el seu fracàs evident, promouen l’abandó del compromís per la cosa pública.

Per la seva part, Hessel, condensa en molt poques pàgines un alliçonador i emocionant al·legat en favor d’una autèntica revolució pacífica contra el poder dels mercats que amenacen la llibertat i la democràcia. Des de l’autoritat moral que li donen els seus 93 anys, i una vida forjada en la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial, l’autor que va ser també un dels 8 redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans, insta als joves a indignar-se: preneu el relleu! Mireu al vostre voltant i indigneu-vos: les diferències entre pobres i rics són cada cop més grans. Segons Hessel, la indignació va ser la força motriu de la resistència, i cal retrobar-la enfront les amenaces actuals. Un bon exemple del seu pensament es manifesta en aquesta reflexió: si acabada la Guerra Mundial, amb tota Europa derruïda i empobrida, es van instaurar els sistemes de seguretat social, la sanitat pública, la nacionalització de les empreses d’energia i els grans bancs, com s’atreveixen els opulents governs actuals a dir-nos que no hi ha recursos per assegurar aquests drets? Qui s’ha apoderat dels diners?

Podeu dir que són plantejaments ingenus, potser sí, però resulten d’una aclaparadora clarividència, com ho certifiquen més de 1.200.000 lectors francesos.

Mentre el món àrab es revolta contra les dictadures i expressa la seva indignació al carrer buscant nous aires de llibertat, a casa, no passem d’una emprenyada i em temo que, a sobre, mal dirigida.

Pep Fargas

Debats

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: Entrevista Stéphane Hessel | l'au cal·ligràfica - 21/03/2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: