//
esteu llegint
Opinió

ESPAI PARAULA

El dimecres 2 de març vaig anar al meu primer Espai Paraula. Aquesta experiència recull el testimoni d’Estiliterari Lliure: es programa mensualment, té una part prevista, en que, en el cas d’ Espai Paraula, es parla d’un autor en concret, i una segona part en què tots els assistents poden intervenir, sigui amb textos de l’autor tractat, textos propis o qualsevol altra proposta artística relacionada amb la literatura.

Com el seu precursor, pretén ser un projecte de dinamització cultural, però ho fa des d’una perspectiva diferent. Amb Estiliterari Lliure penso que tenia més pes l’expressió artística. Aquí, al menys el dia que hi vaig anar, té més pes la paraula. Un detall insignificant ho demostra: amb l’Ester i la Mercè es passava una rosa, que qui volia feia seva per uns minuts i la portava a l’escenari; ara, es passa un llibre de l’autor de la nit.

Aquest pes, volgut i buscat, el nom triat per la proposta és precisament Espai Paraula, pel que vaig veure no deixa de banda les altres disciplines artístiques, sinó que les utilitza per donar més força als textos que es llegeixen.

La tria dels autors, d’altra banda, també està creant una personalitat: Pavese, Montllor, Gioconda Belli, Benedetti… autors compromesos, lluitadors, amb clares tendències polítiques. I aquests autors són un reflex del públic que assisteix cada primer dimecres de mes. No en va és un dels assistents qui tria quin serà el proper autor. Probablement, si el públic assistent fos més nombrós també seria més divers, i més diversa serien també les paraules d’aquest espai. Però no es fàcil dinamitzar la ciutat. S’ha de lluitar contra el futbol, els horaris laborals, i aquella mandra a sortir entre setmana que ens caracteritza als olotins i que deixa els carrers deserts més enllà de l’hora que tanquen les botigues.

Des d’aquí voldria donar les gràcies a en Lluís Riera, la Gisel.la Arimany i en Quim Rocarols per,més enllà dels peròs,  intentar que no caigui en el no res tota la feina feta per Estiliterari Lliure, per continuar-la amb el seu nou enfocament, per potenciar el coneixement de nous o no tan nous autors i la creació, tant plàstica com literària.

Maribel Torres

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: