//
esteu llegint
Multimèdia, Olot, Opinió

La plaça de les monges

Vista de la barana. Foto Quim Domene

Detall barana. Foto Quim Domene

Poc a poc, el cert és que massa poc a poc, el Pla de Barris va afectant el nucli antic d’Olot. La darrera intervenció d’allò que es coneix com esponjament, és a dir, enderrocar edificis per fer places, ha propiciat l’aparició d’aquesta nova plaça de nom “de les monges” on, com a la seva veïna la placeta Camp d’en Mas, s’ha encarregat una barana de protecció del desnivell amb el carrer Esglaiers a l’artista local Quim Domene.

Vagi per endavant que no sóc ni arquitecte, ni urbanista i, per tant, no me les donaré d’expert per qüestionar ni els criteris d’esponjament, ni de la rehabilitació del barri vell. Només parlaré com a ciutadà o, si ho voleu, com a passejant el qual pot argumentar simplement raons estètiques o de sentit comú.

Vista general, amb l'abeurador en primer terme. Foto Quim Domene

 

Si en general no m’agrada l’abús que s’està fent del ferro rovellat a la ciutat, el principal  exponent del qual és l’edifici del Torin, en aquest cas, com en l’altre barana del Camp d’en Mas, em sembla perfectament justificat i aplicat. També em sembla un encert haver-ho encarregat al mateix autor, el qual ha sabut donar una mateixa factura a les dues  intervencions, tot i que es pot observar una evolució molt positiva en el treball en la de la plaça de Les Monges, on les figures agafen molt més moviment i els trossellats  son molt més aeris. També em sembla un bon encert l’abeurador i el seu sortidor d’aigua; ara per ara, junt amb la font zigurat de l’altra plaça, també obra d’en Quim Domene, penso que representen el millor tractament de les fonts de nova instal·lació, en una ciutat la qual , amb una miopia indignant, s’entesta en viure d’esquena a l’aigua, la greda i la vegetació.

 

Vista general. Foto Quim Domene

Però, ja de naixement, la plaça es veu agredida amb una paret mitgera, la que ha deixat al descobert l’enderroc que ha donat llum a la nova plaça, que s’ha folrat d’una protecció pluvial gens adequada per un espai públic. Segurament que s’haguessin pogut trobar un munt d’alternatives, la més senzilla de les quals, un altre tipus de protecció pluvial que no  aquesta ondulada que recorda la uralita. Si no fos per la dèria olotina en fer desaparèixer qualsevol rastre de la nostra identitat natural, ja he dit abans que l’aigua, la vegetació i la greda han quedat proscrites, es podria proposar una solució a la madrilenya. Davant l’entrada del Caixa Fòrum de Madrid es pot veure un magnífic jardí vertical, que cobreix una paret mitgera, i el qual s’emporta sovint més fotografies que la façana del centre cultural. Diuen els avis que quan neva a Madrid ho fa a Olot, així és que  si les condicions climàtiques de la Villa y Corte ho permeten, a casa tampoc caldria regar gaire, però és clar, s’ha de regar amb aigua.

 

Caixa Fòrum Madrid. Foto Albedrio

Pep Fargas

About these ads

Discussió

4 thoughts on “La plaça de les monges

  1. Totalment d’acord.
    Seria fantàstica una paret mitgera com la que dius.
    Només afegir-hi una cosa. Cal plantar sempre uns arbres tan escanyolits quan es fa una obra nova? Forma part d’algun llibre d’estil?

    Publicat per Ricard Sargatal | 29/03/2011, 4:03 PM
  2. La tipologia de les places originals dels segles XV-XVI del nucli antic d’Olot no són de factura quadrangular ni especialment espaioses, si exceptuem la dels Gegants, més aviat són raconades que apareixen de sobte al tombant d’una cantonada; són més lloc de pas que d’estar. Amb la mentalitat d’aquell temps això s’entén perfectament, però amb els mitjans de planificació de què disposem ara, val a dir que la ubicació dels forats que han programat sobre el plànol no són massa ben trobats. Han posat la plaça on hi havia la gent més pobra o aprofitant oportunament els espais deshabitats. De les tres de nova creació, l’única ben posada és la de la Pia Almoina. L’antiga placeta del Campdenmàs la van desgraciar amb l’edifici de Guosa. La remodelació actual està molt bé, però amb la mossegada de ca la Buera l’han tornat a esguerrar. La de les monges ha quedat molt bé, però per mi falla l’emplaçament. Una plaça a la línia perimetral del casc antic no té cap sentit per més que diguin que és una porta al barri.

    Publicat per Xavier Ruscalleda | 29/03/2011, 7:24 PM
  3. SOBRE LA PLAÇA DE LES MONGES
    Jo tampoc soc massa partidari de l’abús que s’ha fet del ferro corten. Només lo justificaria en les escultures públiques: No necessiten manteniment, son a prova dels atacs bandálics, envelleixen força bé, aguanten el pas del temps, és poden netejar les pintades, el seu color lliga força amb el nostre entorn volcánic… No lo veig tant justificat en el ámbit de les façanes arquitectóniques, ja que hi ha altres materials per contruir la pell dels edificis, materials molt més “amables” i no tant visualment agresius.
    La paret mitjanera és provisional. Jo hauria estat partidari d’una paret pintada o en tot cas donar una capa d’un vernís protector a les qualitats i colors que tenia la paret una vegada enderrocada, ens hauria parlat de la memória dels seus habitants. En quand al jardí vertical, crec que quand hauria crescut la vegetació ja s’hauria d’enderrocar; desitjo i espero que aixó sigui aviat, o si no pensarè que hi ha algun ciutadá que mana més del compte.
    En quand a la ubicació urbanística d’aquesta plaça , s’ha fet -crec-, dintre les possibilitats del tramat urbà de la ciutat. No totes les ciutats s’han pogut renovar com a Berlín, que practicament és va partir de zero. Aquí hi ha lo que hi ha. Hi hauria altres possibilitats. La de la plaça de les monges em sembla força interessant. La plaça Campdenmás, crec que és va enderrocar massa.
    En tot cas la possibilitat de contruir espais singularment propis, integrats i útils, és un camí encara per desenvolupar. És fan masses espais uniformes, inútils i fora de lloc.

    Quim Domene

    Publicat per Quim Domene | 24/04/2011, 8:50 PM
  4. Certament, un acabat amb vernís protector que deixés al descobert el testimoni de les històries viscudes pels veins hagués estat una bona solució, personalment em fascinen aquest ex-interiors o, si es vol, nous exteriors. Dius que és provisional i em temo que, en els temps que corren, les provisionalitats poden fer-se eternes per manca d’inversió, però sigui com sigui, paret verda o vernís hauria estat molt millor que l’acabat actual.

    Publicat per Pep | 25/04/2011, 9:57 AM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: