//
esteu llegint
Olot, Opinió

El far té la bombeta fosa

Com era previsible ens acaba d’arribar el Can Joanetes preeleccions amb les dades econòmiques que no entén mai ningú i la llarga llista de “fets” (no paraules) que constitueixen el saldo més visible de la legislatura. El problema però, després de 12 anys de govern socialista, continua sent la manca d’horitzó. Fer, construir coses, no vol dir necessàriament caminar en la bona direcció. El blindatge de l’equip de govern (al contrari del que ells afirmen), la manca de distància, els ha fet perdre la visió de conjunt. Per això, un dels temes que haurà de recuperar el nou equip que surti de les eleccions del 22 de maig és el de model de ciutat.

Una ciutat no es dissenya sobre un mapa cartogràfic, sinó amb un mapa social. Olot arrossega des de fa molts anys una manera de fer i de ser que podríem qualificar de “quasimedieval”. No és un insult, és un fet, un fet que es concreta en la manera de governar, de dirigir una empresa o de portar un negoci. Si no ens arremquem aquesta crosta, Olot continuarà sent, malgrat l’aparent renovació d’immobles, un poble encorsetat i trist.

Una ciutat que no aconsegueix retenir la seva gent té un problema gros. I aquest problema afecta tant els governants com la ciutadania. No és qüestió de crear nous equipaments o d’obrir més botigues sinó d’esforçar-se per canviar de mentalitat. És clar que ens hi podem conformar i afirmar fins amb un orgull una mica malsà “que els olotins són així”. Això també passa a nivell individual. Busquem refugi en la màscara, encara que no ens agradi.

Una ciutat és fonamentalment una xarxa de relacions. No ha de ser una illa, però tampoc cal que sigui una estació de transeünts. Què explica l’assentament en un lloc, fa cinc-cents anys o ara, si no és un vincle especial, un conglomerat d’elements que fan la vida amable, confortable i carregada de sentit? Som part d’un projecte que no queda mai tancat: la ciutat està sempre en construcció. Si només esdevé un refugi o un simple dormitori, quin sentit té tota la resta?

Els carrers, sobretot a la nit, són dels immigrants. És un problema? No, necessàriament. Però, a la llarga, qui s’ensenyoreix de la nit, governa alguna cosa més que la foscor i intensifica el confinament dels autòctons a la llar.

Aquí es viu per treballar i, lamentablement, continuem pensant en termes tan restrictius que sembla que la vida a Olot bascula encara entre l’Orfeó i els Catòlics.

Al capdavall, la ciutat és gràcies a un procés multidireccional d’intercanvis (laborals, comercials, personals…). Si no gastem aquí, si no comprem a Olot, si no ens divertim aquí, si no ens realitzem com a persones també aquí, la ciutat acaba sent tan sols un embolcall burat per dins.

Xavier Ruscalleda

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: