//
esteu llegint
Multimèdia, Olot, Opinió

La mirada de fora

És obvi que el nostre estil de vida no convida a la reflexió, al contrari, més aviat ens impulsa a transitar apressadament el temps i circular pel nostre entorn de manera mecànica. Tant és així que acabem incorporant la imatge dels espais quotidians segons la nostra percepció particular, sovint, sense adonar-nos dels canvis que s’hi esdevenen fins força temps més tard que s’hagin produït, o quan algú, que no és habitual del mateix itinerari i es mira l’entorn per primer cop, ens hi fa caure.

Es tracta de la mirada de fora aquella que no està encara contaminada pel dia a dia i que, amb una absoluta desinhibició, acaba sent clarivident.

Aquí teniu el tràiler d’un documental realment extraordinari: “440 sota 0º” el qual, previsiblement, es podrà estrenar a Olot el proper 21 de juny, dia mundial de la música, acompanyat de la música en directe de Projectea. El documental, guionat i dirigit per Olga Moreira, becària portuguesa a Transversal durant nou mesos, és un exponent perfecte d’aquesta mirada exterior que, amb un delicat minimalisme, s’esplaia en allò que resulta més evident: el paisatge de la ciutat i els seus voltants.

Resulta sorprenent veure com els enquadraments que no són els habituals, aquells que surten repetits en els catàlegs turístics de la comarca, provoquen un nou enfoc que fa encara més imponent l’entorn natural, la boira, l’aigua, la vegetació, la greda. La presència constant del caminant serveix de referent per captar la dimensió de la natura i alhora ens convida a trepitjar el paisatge i la ciutat al ritme que cal per degustar-la, per viure-la amb tota la intensitat i reflexionar-hi:

Heu pensat que per entrar i sortir d’Olot cal fer-ho sempre, o quasi sempre, a través d’un túnel?

Quina metàfora s’amaga darrere del pont trencat de Castellfollit de la Roca?

El barri vell és el cor quadriculat de la ciutat?

Per què el paisatge sonor de la ciutat es pot identificar amb l’estridència d’un ciclomotor?

Jugarem a cuit amagar en la foscor del firalet?

On hem deixat oblidat el Fluvià?

Ben segur que els interrogants es poden ampliar, personalitzar, aprofundir, tant segur com que aquesta mirada de l’Olga, plena de frescor, no deixarà ningú indiferent. Ella i el seu equip, encapçalat per la Júlia de Balle, i amb el suport de Jan Serra, Raül Peñuelas i les també portugueses residents a Olot, Àngela Moura i Verònica Vitoriano, han posat en evidència que la ciutat té una marca indiscutible en la natura i el paisatge. Com deia, una visió clarivident.

Doncs si tenim la marca de ciutat, ara només falta trobar el model de ciutat. Però, lamentablement, a quatre dies d’unes eleccions municipals això continua estant molt verd.

És una pista!

Pep Fargas

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: