//
esteu llegint
Olot, Opinió

Acampada Olot

Ha costat però, finalment, la indignació ha sortit al carrer. Motius? tants com en vulgueu: pèssima qualitat democràtica, retallades socials i laborals, corrupció política, els mercats imposant-se a la política, la justícia desacreditada, l’atur desbocat, els sindicats encallats en el segle passat, els partits polítics d’esquerres incapaços de connectar amb la vida real, els de dretes en una descarada deriva cap al populisme feixista, el sistema financer amo i senyor del futur hipotecat de milions de persones, els rics que no paguen impostos, els assalariats que ho paguen tot. El memorial de greuges pot ser tant llarg com és legítima la indignació dels que sempre paguen els neulers.

La plaça Catalunya de Barcelona el 19 de maig. Foto http://www.flickr.com/photos/josemanuelgoig/

És emocionant veure com la dignitat s’encomana; com malgrat els intents maldestres de la majoria de mitjans de comunicació, públics i privats, per ignorar i desacreditar el moviment ciutadà que ha convocat centenars de milers de persones a les places majors de les ciutats i pobles de l’estat, la solidaritat, el debat, el consens, el respecte a la discrepància, i fins i tot la música i la festa, s’han anat imposant en un exercici espontani de ciutadania, en el sentit més purament republicà del terme.

És patètic veure alguns partits polítics, en plena campanya electoral, intentant capitalitzar les acampades o buscant contubernis al darrera; i és ridícul el paper dels savis de tertúlia radiofònica i televisiva, desprestigiant el col·lectiu realment divers per no fer propostes unívoques, per anar bruts i mal pentinats, perquè al matí han d’anar a treballar i deixar l’acampada, o perquè els adolescents demanen diners al papà per anar a la revolució.

Justament l’abast de la protesta és tant gran i general que aplega ciutadans i ciutadanes  de tota mena, que s’han convocat pel sistema P2P (peer to peer), o si ho voleu en una expressió més genuïna, pel boca orella amb suport telemàtic, units únicament per una digníssima indignació i amb el mateix desconcert que ens afecta a tots: no sabem com s’acabarà.

Tot i la disconformitat amb el sistema polític, i especialment amb la seva polarització, aquest no és un moviment anti-polític, ni molt menys anti-sistema. Els meus amics m’envien cròniques pel twitter: hi ha gent jove, gent gran, aturats, treballadors, professors, vells sindicalistes, famílies amb nens, gent que anirà a votar el diumenge i gent que no ho farà, homes i dones que han convertit les places en una autèntica àgora.  Justament és un moviment essencialment polític, democràtic, regenerador, higiènic i certament revolucionari. Perquè que, en un país mesell com el nostre, atacat pel virus del futbol, per la tele escombraria i per l’individualisme salvatge, uns centenars de milers de ciutadans i ciutadanes surtin al carrer a demostrar que tenen l’esperança de poder canviar el seu entorn, és una autèntica revolució.

Quan escric això són centenars les ciutats i pobles que estan celebrant assemblees, caçolades, sentades i acampades. Demà, també a Olot sortirem al carrer per mostrar el nostre descontentament i la nostra indignació, a les 9 del vespre a la Plaça Major. Tant de bo siguem molts, però només el fet de convocar-nos, encara que només siguem tu i jo, ja serà tot un èxit.

Hi ha dies que és un orgull viure a la meva ciutat. Deuen ser els aires de maig.

Pep Fargas

Debats

6 thoughts on “Acampada Olot

  1. Ja ho anava dient el meu company de feina des de feia temps… això no pot acabar bé, tot s’apuja, tot, i ningú diu res. Quanta raó que té.

    Posted by Quel Costa | 20/05/2011, 7:04 AM
  2. Hola, des de l’acampada de Vic necessitem poder contactar amb l’acampada d’Olot per poder coordinar-nos, veure com funcioneu i compartir sinèrgies! Ens podeu contactar a acampadaavic@gmail.com? Gràcies! I a seguir amb la lluita!

    Posted by Acampada Vic | 22/05/2011, 10:36 AM
  3. Aquest vespre he estat un rato a la plaça Major d’Olot i aixó em reconcilia amb la meva ciutat. Després de constatar que viuen entre nosaltres més de mil neo-nazis (els votants de Plataforma); el que passa a la plaça Major és tot el contrari. He vist una assemblea democràtica i participativa, em gent indignada que sembla té ganes de continuar la campada. Fins on serem capaços d’arrivar ? De moment Olot està donan una lliçó a altres comunitats veïnes, Girona, Figueres, Vic… Enhorabona als nous habitants de la Plaça de la Republica Democràtica de la Garrotxa.

    Posted by Quim Domene | 25/05/2011, 8:34 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: