//
esteu llegint
Olot, Opinió, Política

Per què vaig abandonar ApG

Els darrers 8 anys he estat col·laborant amb el grup comarcal Alternativa per a la Garrotxa en la seva vessant més municipal a Olot. Vaig abandonar aquesta tasca el passat mes de novembre.

He deixat passar les recents eleccions per no interferir, ni que fos mínimament, en els resultats. Però vull fer pública, ara, la meva reflexió per a tots aquells que m’hi sabien i no he tingut l’oportunitat d’explicar-los els motius pels quals m’hi vaig afegir l’any 2002 i n’he plegat el 2010.

La idea d’una política de proximitat amb totes les persones dels municipis de la comarca em va semblar prou important com per dedicar-hi el meu esforç. La política, un terme, un fet,  tan desprestigiat aleshores, i tan malmès i indignant avui!.

Preteníem una altra manera de funcionar, diferent dels altres grups que es presentaven a les eleccions locals; preteníem ser assemblearis o sigui que la democràcia començava pel propi grup, per així poder traslladar millor les nostres propostes als ciutadans. Però, ah noi,  el grup estava format per persones i només si aquestes tenim una gran qualitat, en forma d’humilitat, generositat, rigorositat, racionalitat i capacitat de treball, enfront de la visceralitat i l’afany de protagonisme, es poden assolir  nivells satisfactoris en els objectius. En el nostre cas aquestes qualitats positives no hi eren, per això el grup ja es va començar a desmembrar al cap de poc, després d’haver aconseguit 9 regidors en el conjunt de pobles de  la comarca. Val a dir que els resultats obtinguts en la consecució de la democràcia interna, des del meu punt de vista, han estat nuls.

Durant l’any 2010, segon any d’estar en l’equip de govern de la ciutat d’Olot, la feina i les responsabilitats  eren  tantes i les possibilitats humanes de fer-les, tan escasses, que ens vàrem conjurar per buscar noves persones per enfortir el grup i així poder concórrer amb garanties a les properes eleccions. Entre l’octubre i el novembre passats, no només no s’havia enfortit el grup, sinó que encara s’havia desmembrat més, motiu pel qual, vaig deixar de treballar-hi, però no me’n vaig desvincular definitivament.

Alternativa per a la Garrotxa Olot, si ha aconseguit quelcom en el treball municipal, ha estat gràcies als propis regidors, no pas a la labor d’equip, com es pretenia. Tampoc hem aconseguit contactar amb la ciutadania i mantenir-la informada i corresponsabilitzada, tal com eren els nostres objectius inicials.

Va ser després, quan persones amb qui havia estat treballat en el si d’Alternativa, varen tenir una deriva cap a altres grups que s’han presentat a les darreres eleccions, quan vaig decidir que no valia la pena dedicar més esforços per materialitzar aquest noble projecte.

La fragmentació mostrada en presentar-se tres grups a Olot que podien, devien diria jo, estar en una sola formació, ha estat una manca de responsabilitat. La política no és un joc, encara que vistos alguns, ho sembli. Les males estratègies es paguen, en aquest cas en forma de cap regidor per cada un dels tres grups, quan en podien haver estat tres en presentar-se sota una sola formació. A més costa diners. Quant ha costat la campanya dels tres sumats? Intueixo que entre 25.000 i 40.000 € . Malaguanyats! Quantes coses es podrien fer amb aquests diners.

O m’ho miro malament, o el que es pretenia no era treure regidors sinó, simplement, que sonessin els noms dels partits. Aleshores servim amb safata tots els avantatges als grans partits i als xenòfobs.

Les utopies no estan en les idees sinó en creure’ns que les persones som prou intel·ligents com per a fer-les efectives.

Bé, em deixo molts detalls que allargarien massa, però per totes aquestes qüestions i per algunes altres que ara no vénen al cas, també estic indignat i també he deixat d’anar a votar.

Joan Pelàez Servià

Debats

6 thoughts on “Per què vaig abandonar ApG

  1. A Joan Pelàez.
    Quan vaig llegir l’escrit d’en Joan Pelàez, la setmana passada – La Comarca, 2/6/2011 – sobre la seva experiència a Alternativa per la Garrotxa, immediatament em vaig posar a l’ordinador per escriure aquesta nota de suport. A l’engròs estic d’acord amb ell. Jo també penso que els resultats combinats de Alternativa, Iniciativa i Solidaritat – Quins noms !! Tan significatius i tan grapejats ! – diuen que la visió que va donar peu a la creació d’ApG l’any 2002 era correcta. Els temps han demostrat que hi havia espai per un projecte com aquell. Ara bé, tal i com insinua en Joan, passar de les paraules i les intencions a la materialització dels propòsits, ni és un camí fàcil ni n’hi ha prou amb la bona voluntat, encara que sigui imprescindible.
    Per mi, la cosa més trista del projecte ApG és l’increïble esforç que es va fer en el seu inici i que els bons resultats que vàrem obtenir l’any 2003 es perdessin. A aquelles eleccions es varen presentar, crec que vuit candidatures i vàrem obtenir nou regidors. Tot un èxit, si considerem que era una marca política nova i que a més era de les que no surten cada dia a la tele. Tot un èxit. Un èxit però que tenia peus de fang. El mal d’ApG, com el temps ha demostrat, és que era un castell de cartes. Alt i aparatós però mancat de fonaments i de solidesa. Una altra cosa trista és que d’aquesta experiència ningú no en traurà coneixement perquè dubto que se’n faci la revisió acurada que permetria extreure’n moltes lliçons.
    Jo no dubto de la bona voluntat de la gent que participàvem a Apg, tampoc de la seva capacitat de treball i compromís – en Joan diu que no hi arribàvem i és veritat però no pas perquè, almenys al principi, faltés dedicació. A mi, em crida molt l’atenció la desproporció entre l’esforç fet i els resultats obtinguts. Ni dubto de la legitimitat de prendre aquest camí en llibertat. Del que sí dubto és del seu coneixement i la seva orientació: molts esforços i pocs resultats parlen d’un mala orientació de la feina. Però orientar-se és una tasca fonamentalment reflexiva. A ApG no reflexionàvem ni en pintura.
    L’estiu passat vaig tornar a participar en 4 o 5 reunions d’ApG.. Poc després, vaig plegar descoratjat. En aquesta ocasió vaig plegar amb el sentiment de no tornar-hi més i amb el convenciment que a ApG no hi havia res a fer. El temps m’ha donat la raó.
    Generalitzant més enllà d’Alternativa, crec que les forces d’esquerres, progressistes, alternatives i tot això tenen un problema endèmic. Ser d’esquerres ha estat una forma de pensar però no una forma de viure, parlo de l’ambient general, tot i que conec excepcions. En aquests ambients, tots estan disposats a demanar que el món canvi però gens disposats a canviar ells mateixos. Al capdavall del camí, això porta als tòpics i a la repetició d’allò que fa 20 anys era vell i avui és caduc. L’esquerra s’ha mort d’inanició sense saber renovar ni el seu missatge ni el seu contingut. Glòria a l’esquerra! Això, evidentment , sobrepassa ApG però ApG n’era una bona mostra.
    No es va comprendre que dir que volem ser alternatius i assemblearis costa molt poc. Però poca comprensió del procés necessari per aprendre a ser assemblearis que, reconeguem-ho, no en sabem ni tenim experiència col·lectiva i compartida. Donar-ho per fet, com si ja en sabéssim, va ser fatal. Aquests grups, malgrat la seva orientació ideològica, tenen un desconeixement quasi complet de la condició humana i ja no dic, de la consciència o de l’ànima ( la sola menció de l’ànima farà que algú em titlli de “Rouco Varela”, que ja m’ho sé.) .
    Jo, a diferència d’en Joan, no he deixat d’anar a votar però he votat en blanc; per mi, amb els partits actuals, no hi ha res a fer.
    Per acabar, estaria bé que les persones que han estat al davant d’aquest bunyol del 2011 fessin autocrítica, però sospito que això és demanar massa. Ells són els que demanen als altres que canviïn, però ells no canvien, ni els cal. Jo no estic indignat…Veient l’espectacle, se m’escapa el riure per sota el nas.

    Xavier Planagumà Soler

    Posted by Xavier P. | 18/06/2011, 6:35 PM
  2. Potser caldria organitzar una “cimera” amb la gent dels tres grups (Alternativa, Iniciativa i Solidaritat), no sé si tambè Esquerra, o potser aquests ja estàn massa dins una estructura de partit-cotilla ? Algú s’anima a organitzar-lo ?

    Posted by Quim Domene | 19/06/2011, 9:26 PM
  3. A banda dels dos partits majoritaris (CiU i PSC) qualsevol proposta que vulgui ser efectivament una alternativa de govern ha de passar una etapa prèvia diguem-ne d’arrelament. Hi ha quatre anys per davant per demostrar a 5000 electors que tens idees i capacitat suficients per posar-te al capdavant de la ciutat. Fa molts anys que dic que qui tingui pretensions de governar, primer ha de fer la penintència d’aprendre’n a l’ombra, actuant gairebé com un ajuntament paral·lel.

    Posted by Xavier Ruscalleda | 20/06/2011, 7:02 PM
  4. Vista des de fóra de la política, des del carrer, les diferències en unes municipals no són gaire grans entre uns quants partits “petits”. Un altra tema són Autonòmiques o Generals.
    Tothom veia que aquesta fragmentació donaria més regidors a PxC. Però “manen” els partits: una ICV que vola entrar al mapa més “federalista”i ecologista, una ApG més independentista i d’esquerres… i anar fent. Sumant els vots de ApG, ICV, SI (?) i potser Esquerra (ja que últimament també aposta per una democràcia més directa) no sé quants regidors s’hagessin tret, però seria un resultat molt respectable. Seria molt difiícil fer un “Bildu” (ApG+ICV+ERC) d’esquerres a Olot?

    Posted by Ferran | 21/06/2011, 8:53 AM
  5. Estic d’acord amb que l’autocrítica es l’eina imprescindible per poder aflorar el que ha passat en el que anomeneu bunyol del 2011 i en el que ha passat entre el 2003 i el 2010, però hi ha d’haver prous persones que ho han viscut, que en tinguin ganes i que tinguin capacitats per fer-ho. Com que tenim una tendència molt “animal” a sentir-nos lesionats quan, en un debat, ens diuen quelcom contrari al que pensem i/o sentim, crec que serà molt difícil materialitzar-ho.
    A mes, la cimera que comenteu, hauria d’estar formada per els caps, representants dels partits, i en alguns cassos aquests estan mes enllà de la comarca i això encara li dona menys viabilitat. Claríssimament partits com ICV, ERC i no se si SI, el que volen es que les seves sigles no es perdin o que no quedin diluïdes en altres agrupacions. Ho dic per que ho he palpat.
    Estic d’acord amb l’idea del “govern a l’ombra”, però, repeteixo, hi ha d’haver prous persones i amb prou qualitat com per tirar-ho endavant i que no caigui per la borda, valgui la terminologia marinera, que es la meva. Al fi i al cap es el que ha passat en els darrers 8 anys, que ja es prou temps com per haver construït un arrelament important.
    Per tot el que hi he viscut, jo en soc força pessimista, però, ah!, sempre hi caben sorpreses.
    Joan Pelàez

    Posted by Joan Pelàez | 27/06/2011, 7:31 PM
  6. Resposta a en Quim : Ni boig organitzaria una cimera com aquesta !!
    Resposta a en xevi : Capacitat i idees per gobernar en te convergencia o els socialistes..i ja veus ! De debó creus que la questio de fons es “demostrar capacitat i idees per gobernar” ? Això pot portar facilment a la repetició del que ja hem vist cinquanta vegades…El que cal es fer foc nou i això reclama més de quatre anys.
    Resposta a Ferran : fer un bildu a la Olotina es imposible, ja s’ha provat i el resultat és tothom a la seva. Daltre banda, les diferencies son purament discursives : el que separa tota aquesta colla no son ni els valors ni els programes sino la retorica, allò que per ells es imprescindible sentir…

    Posted by Xavier | 28/06/2011, 1:52 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: