//
esteu llegint
Opinió, Política

És l’hora del compromís

Bé, ha arribat l’hora de la veritat. Fins ara la indignació ens ha aplegat en una catarsi col·lectiva de centenars de milers de ciutadans i ciutadanes, i ha generat adhesions de tota mena tal com ha demostrat l’èxit de convocatòria de la manifestació del passat diumenge. Davant d’una situació injusta, especialment si ens afecta amb menor o major mesura, resulta fàcil posar-se d’acord en denunciar-la, i tot i que ens ha costat anys, hem arribat al convenciment individual que val la pena sortir al carrer per formar part d’un col·lectiu que comparteix la mateixa opressió i que s’identifica en la mateixa queixa. Només per això, per haver-nos aixecat del sofà, aquest moviment dels indignats ja ha estat una autèntica revolució.

Val a dir que, contràriament a allò que els mitjans de comunicació convencionals ens han volgut fer creure, els acampats han desplegat a més de les tendes i els eslògans enginyosos una autèntica bateria de debats, alguns d’ells d’una ingenuïtat esparverant, però d’altres molt aprofundits,  amb la participació de figures del món acadèmic, cultural i econòmic, que en un ambient assembleari de respecte a totes les opinions, han anat posant ordre a la reivindicació d’una regeneració democràtica, a l’exigència de responsabilitats als veritables culpables de la crisi, al repartiment equitatiu del treball i del temps, a la consciència del compromís ètic individual per una nova política, i en definitiva a la reformulació dels valors comuns del context contemporani.

Però ara, desmantellats els campaments és l’hora del compromís, és l’hora de passar a l’acció, i aquí les unanimitats ja no seran possibles, fins i tot, no seran desitjables.  Perquè la única manera d’aconseguir allò que ara en diem la intel·ligència col·lectiva és amb la compilació de les més diverses aportacions en un espai col·laboratiu comú. Les Tecnologies de la Informació i el Coneixement, que des dels seus inicis han estat estretament lligades a aquest moviments contestataris, poden aportar les estratègies de la innovació oberta, el 2.0, el coneixement compartit, i la creació col·lectiva propiciant un laboratori viu, un living lab social que allunyi el col·lectiu ciutadà de la massa manipulable, estúpida i acrítica.

Malgrat les contradiccions, les acusacions d’obscures infiltracions i d’apropiació indeguda de l’essència revolucionària del moviment indignat, van sorgint diverses iniciatives com ara la que proposa un referèndum, a l’estil de les Consultes Sobiranistes, pel proper  15 d’octubre, la curiosa reclamació de la quota individual de la sobirania popular en les votacions del Congrés que s’aplega sota el nom de Democracia 4.0 , o una clàssica vaga general que fa empal·lidir d’enveja a les centrals sindicals, per posar alguns exemples.

De moment, qualsevol iniciativa aixeca un bon grapat d’adhesions i una bona part de crítiques. El repte estarà en la intel·ligència i claredat de la crítica, i sobretot en la capacitat d’integrar-la en el disseny i desenvolupament de les propostes majoritàries, enriquides amb les aportacions de les minories. Aquesta dinàmica, a la qual poden ajudar substancialment les TIC, serà una prova de foc pels nous valors democràtics que vol promoure aquesta revolta ciutadana. No serà fàcil, però canviar el món és una feina llarga, feixuga i apassionant.

Pep Fargas

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: