//
esteu llegint
Olot, Opinió, Política

Olot al punt 1 (crònica breu)

Crònica breu del primer debat del cicle Olot al punt [de mira]. Els participants en la taula rodona van ser interpel·lats sobre diferents aspectes de la ciutat, com l’expliquen als forans, quines peculiaritats la singularitzen i quines expectatives de futur són més plausibles en un context de crisi generalitzada.

Aquest passat dijous, 22 de setembre, va tenir lloc el primer dels 3 debats organitzats per l’Associació l’Au Cal·ligràfica sobre Olot. Hi participaren Pep Fargas (ex regidor de cultura de l’Ajuntament d’Olot i fins fa poc gerent de la Xarxa Transversal), Ramon Vilalta ( de l’equip d’arquitectes RCR), Joan Cañada (actual director general d’Administració local de la Generalitat) i Guillem Picart (metge, membre del col·lectiu GREDA)

Olot, com tants d’altres municipis de Catalunya, especialment des del 79, s’ha plantejat diverses vegades el tema de la identitat. A banda dels plans d’ordenació urbanística que intenten establir un determinat ordre en el creixement de la ciutat física, el primer exercici seriós de pensar la ciutat com un tot es va produir a l’entorn del programa de la Candidatura d’esquerres que es presentà, liderada pel PSC, a les eleccions municipals de 1983 amb el títol “VIURE A OLOT”.

Si bé la ciutat que ens trobem és en bona part heretada, la recuperació de la democràcia ens ha retornar la condició d’agents, de ciutadans actius, amb capacitat de conformar l’espai urbà segons un determinat model.

Malauradament, aquests darrers 30 anys, impel·lits per la necessitat i la consegüent improvisació, els ajuntaments democràtics, donant ales a un desenvolupament sense fre, sovint han desfigurat part d’allò que constitueix l’essència d’una ciutat.

Què és Olot en l’actualitat? Quin paper juga a la comarca? Quines especificitats té la seva gent?

Pep Fargas afirmà que Olot no és essencialment diferent d’altres ciutats, sinó més aviat al contrari, hi ha més similituds de les que podríem arribar a imaginar.

Cañada va dir que més enllà de l’estima natural cap a la pròpia ciutat, allò que fa possible la diferència és la força de la massa crítica.

Vilalta va venir a dir que la ciutat pròpiament té poc interès, però que l’entorn d’Olot és excepcional i té un potencial enorme.

Picart va dir que els polítics només pensen en el curt termini i que amb la crisi l’única cosa que podrem construir són idees.

Vilalta va criticar la planificació urbanística que es fa en base a les oportunitats, que a Olot no s’han sabut crear espais de referència, edificis emblemàtics, estratègicament situats que incideixin directament en la cohesió social.

Bona part del debat va girar entorn de les possibilitats que la crisi ens posa a l’abast pel fet que l’època del talonari ja és història. A partir d’ara les coses s’hauran de pensar millor i és bo que es faci a partir del consens i amb la participació de tothom.

El proper debat serà el dijous, 6 d’octubre, a la mateixa hora i comptarà amb la presència de Quim Domene (artista), Tena Busquets (directora del Teatre Principal), Josep Murlà (cronista i historiador) i Luis González (Moviment 15-M)

Debats

2 thoughts on “Olot al punt 1 (crònica breu)

  1. Com a participant en la taula rodona hi vaig trobar a faltar el debat amb el públic, és per això que proposo encetar-lo mitjançant els comentaris que vulgueu anar fent a aquesta entrada.
    Tot i que des de la taula es fa difícil de resumir el debat crec que es van llençar un parell d’idees, com a mínim, que poden donar molt de joc pel debat obert.
    Hi ha una sèrie de factors que auguren un bon futur per ciutats com Olot: d’una banda la constatació que Europa en general i concretament les ciutats estan canviant, o millor dit han canviat ja, el seu sistema productiu del sector industrial al de serveis. Això, sumat a la generalització de l’ús de les TIC, que possibiliten el treball col·laboratiu en xarxa (co-working) des de casa, potenciaran que l’elecció del lloc on viure es faci en funció de la qualitat de vida, i no en relació amb la proximitat al lloc de treball com fins ara.
    L’altra idea, que complementa l’atractiu d’Olot com a ciutat ideal per l’establiment de professionals del sectors creatius (classes creatives que defineix Richard Florida), és la que exposava en Ramon Vilalta definit la ciutat com una illa rodejada d’un entorn natural incomparable. Si bé la ciutat com a tal no té un atractiu particular, la proximitat amb l’entorn paisatgístic la posiciona al cap de munt en una llista de ciutats amb alta qualitat de vida. Això no obstant, cal reconèixer mancances evidents respecte a alguns serveis, especialment la connectivitat per fibra òptica, sense la qual és del tot inviable el model de ciutat que es proposa.

    Posted by Pep Fargas | 28/09/2011, 12:55 PM
    • Estic molt d’acord amb el raonament d’en Ramon Vilalta, m’agrada la idea d’apostar per la creativitat, l’excel.lència i el talent. Però per aixó ens calen olotins que liderin aquest camí, fins ara em tingut només gestors ( no gaire bons per cert).

      Merci per convidar-me a participar. Ara cal deixar de parlar del passat i imaginar el futur.

      Quinto

      Posted by zoomvi | 28/10/2011, 12:49 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: