//
esteu llegint
Olot, Opinió, Política

Olot al punt [de mira] II (crònica)

Els olotins som rústics? Acrítics? Hem deixat passar massa oportunitats? Hem oblidat el nostre passat?

O bé, vivim en una Arcàdia feliç, el país del “tu rai”, envoltat d’un entorn natural envejable?

Aquest va ser l’eix del debat de la segona taula rodona “Olot al punt [de mira]” que va reunir en Josep Murlà, la Tena Busquets, en Quim Domene i en Luis Gonzalez, i que va centrar la reflexió sobre la ciutat en els aspectes més socials. Si la primera havia plantejat l’estructura urbana, els diversos plans d’urbanisme, l’arquitectura i la relació amb l’entorn, com elements que conformen la manera de ser i, especialment, les oportunitats per un futur aprofitant la singularitat i la qualitat de vida per fer d’Olot una ciutat atractiva per a professionals dels sectors creatius; la reflexió d’aquest segon debat va circular a l’entorn de la personalitat dels olotins i de la validesa dels tòpics sobre el tancament, el ruralisme i la pervivència d’un cert olotinisme.

En Quim Domene va obrir el debat afirmant que, contràriament allò que s’havia dit en aquest mateix espai quinze dies abans, Olot i els olotins són força diferents dels naturals d’altres indrets. Tot i que els tòpics generalitzen i solen portar-nos a l’exageració, el secular aïllament de comunicacions i, fins i tot, la conformació geogràfica entre muntanyes ha fet que el caràcter sigui molt conservador. Va comparar Olot amb Figueres o Vic, ciutats amb les quals històricament rivalitzàvem i que en l’actualitat la seva obertura, ja sigui pel turisme o per les millors comunicacions, les ha situat molt per davant de la nostra especialment a nivell comercial. Sintetitzant va definir el caràcter olotí com a rústic, contraposat al cosmopolitisme d’altres capitals, i va afirmar que aquest tret era extrapolable a Catalunya en general.

La Tena Busquets va manifestar que tenia la sensació de viure en el país del “tu rai”, frase amb la qual els forans reben qualsevol queixa sobre la situació olotina, i va admetre que de fet ella havia “desertat” de la ciutat anant a viure als Hostalets per poder estar molt més a prop de la natura. Tot i que molt probablement aquest “tu rai” manifesta una visió idíl·lica d’Olot i especialment del seu entorn, ella ho viu com la ciutat de “les ocasions perdudes”. S’han deixat passar oportunitats a nivell educatiu o cultural, i no s’ha acabat mai de definir un model de ciutat en el que es valori un desenvolupament integral. Va posar com exemple d’aquesta poca sensibilitat cap al model de ciutat, la incomprensió que va generar la proposta d’en Llorenç Planagumà, candidat d’ICV en les passades eleccions municipals, de construir com a equipament cultural un gran aparcament dissuasiu que facilités l’ús peatonal de la ciutat.

Josep Murlà, va afirmar-se com a olotí de soca arrel el qual està enamorat de la seva ciutat. Va observar que la ciutat d’avui no té res a veure amb la de fa trenta o cinquanta anys, quan ell era petit, i vivia justament en el barri vell que és un dels que més ha sofert els canvis. Va recordar una ciutat i un barri amb una gran activitat de petites fàbriques, tallers i botigues en contrast amb la situació d’abandó actual. De fet, hem abandonat el centre per anar a viure a barris que són urbanitzacions sense cap encant ni condició. Va mostrar-se crític amb la poca voluntat conservacionista dels responsables municipals, afirmant que en els darrers anys s’ha perdut una bona part del patrimoni arquitectònic que podia evocar el nostre passat fabril. Murlà va reconèixer que, al seu gust, era molt millor un Olot de 18000 habitants, més a l’abast i més humà, que l’actual de 35000, que ja el segle passat va haver de fer un gran esforç d’integració de les onades migratòries dels anys 60 i 70, i que ara afronta un nou repte amb la nova immigració.

Luís González va començar per qüestionar la seva representativitat respecte al moviment dels “indignats” i va aclarir que, en tot cas, ell es manifestava per ell mateix. Natural de Bilbao, González va instal·lar-se fa uns anys a la Garrotxa atret pel seu entorn natural, i va viure molt de temps allunyat de la ciutat. Va ser justament, la seva participació en manifestacions contra la guerra d’Irak i especialment en l’ocupació de la plaça Major per part del moviment 15J, que l’hi ha donat l’oportunitat de sentir-se seu aquest espai públic i les relacions que s’hi han viscut. Va afirmar que, al seu entendre, el caràcter dels garrotxins és un caràcter molt poc comunicatiu i especialment tancat a casa seva, que contrasta amb el caràcter basc on el carrer i el bar és el punt de trobada i relació social. Així mateix va constatar com a tret característic la tendència a no voler reconèixer el conflicte, tot i la seva existència, i va explicar com davant una recollida de signatures per tal de fer una reclamació col·lectiva amb els seus veïns, no volien entendre’l literalment, ell encara no parlava el català, per tal de no comprometre’s.

La setmana vinent, el dijous 20, es tancarà el cicle de debats sobre la ciutat amb la darrera d’aquestes taules rodones on participaran

Josep Quintana – Quinto. Gestor Cultural, Comunicador Audiovisual, Dj,…

Lluís Riera – Pastisser, activista cultural

Clara Aulinas – Pedagoga

David Santaularia – Director de la Sala Zero1

L’acte es celebrarà a 2/4 de 10 del vespre a la Sala Bulbena (seu de l’Au Cal·ligràfica) al carrer dels Valls Vells, 11 (Passeig de la Muralla). Us hi esperem!

Pep Fargas

Debats

2 thoughts on “Olot al punt [de mira] II (crònica)

  1. Jo, es que pot ser pretenc que les coses vagin massa ràpid, però ja fa una setmana i encara no s’ha fet el resum de la tercera trobada. Per això he decidit fer un petit comentari desprès de totes tres, en el resum de la segona.
    Vull dir, primer, que la majoria de persones convidades als debats m’han semblat de l’àmbit del pensament i de la cultura. Hi trobo a faltar persones amb capacitat d’opinió en els camps de l’ecologia, de la pagesia, del comerç, de la restauració, dels tallers, de les petites empreses, de les gestories,…….M’agradaria també poder sentir la seva opinió i desprès de la crítica, pensar en com es pot trobar alguna manera per incidir en les mancances que s’han opinat, a fi de poder canviar o reconduir quelcom del que no ens està be, cosa que no s’ha aconseguit en els tres primers debats.
    En aquest punt m’afegeixo a l’opinió d’en Moli, quan manifestava: Be, i ara com ho fem per arreglar-ho?.
    Penso que no ens podem quedar en l’anàlisi, nomes, sinó que em de donar el pas, aquest si que es important, cap a la construcció de sol.lucions.
    Joan Pelaez

    Posted by Joan Pelàez Servià | 26/10/2011, 7:13 PM
  2. Subscric, en part, el que s’afirma en el comentari precedent. Es troba a faltar “altres veus”, fora de l’àmbit cultural, que donin una altre punt de vista que complementi aquest primer, que el faci més “real” en el sentit d’un discurs que “toqui de peus a terra”. Del que no puc estar més allunyat és quan es pregunta per arreglar la situació. Quan es cerca una sol·lució en termes de construcció com el que es proposa tan sols es generen, en el millors dels casos, nyaps.
    Canviant de tema, i motiu d’aquest comentari: seria possible un “up to date” de l’article escrit per en Xavier Ruscalleda a la revista a440m sobre la intelligentsia olotina/garrotxina, publicat ja fa uns anys? Seria impagable, dins aquest conjunt de taules rodones sobre Olot.
    Cordialment,
    F. Bofill

    Posted by F. Bofill | 29/10/2011, 10:51 AM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: