l'au cal·ligràfica
Archive for
Audiència de Václav Havel
Qualsevol que es prengui massa seriosament corre el perill de fer el ridícul. Això no passa amb qui sempre és capaç de riure’s de si mateix. V.H.
Txecoslovàquia abans de la desfeta del comunisme. La dissidència es castiga amb la degradació pública, la infàmia i sovint la presó. Václav Havel, víctima ell mateix del sistema, recorre a l’humor sense acarnissament, no fa judicis morals, simplement presenta la realitat des de l’òptica esperpèntica de l’absurd.
Dos homes cara a cara, en una posició inicialment desigual, l’intel·lectual i el proletari, moguts per un interès material i mesquí, esquivar el buròcrata i fugir del fred.
Al final, el baf de la cervesa els agermana.
Sobta la ferotgia amb què Havel critica l’intel·lectual de paper, aquell que s’atrinxera cínicament rera els principis per dissimular la seva covardia.
amb Josep Jou i Pedro Carrizosa
Direcció: Xavier Ruscalleda
Estrena, dissabte, 25 de febrer a les 21 h.
Durant el mes de març*, a la Sala Bulbena, Valls Vells, 11 (Passeig de la Muralla)
Aforament limitat – Assegureu-vos l’entrada trucant al 972261328 i deixeu el missatge.
*Altres dates de representació:
Després de la tempesta
Autor desconegut
Paraula de déu – II
En la meva anterior meditació em lamentava de la transformació que ha sofert “la paraula” en haver esdevingut instrument causal de la mentida en que ens rebolquem sense remordiments ni pudors. Finalitzava escrivint: Algú menteix.
Algú amb majúscula difereix absolutament d’algú en minúscula, malgrat l’intent acadèmic de presentar aquest mot com a pronom indefinit. Son potser consubstancials?
El Pare, el Fill i l’Esperit Sant dels catòlics sí son consubstancials, per que son la mateixa substància (això diuen).
Però Algú és oposat i contrari a algú. Algú en majúscula no es indefinit ni es abstracte. És llastimosament humà encara que ell es cregui diví, és pols i es creu diamant, es mortal i creu en la resurrecció de la carn, es vesteix de blanc, va sota pal-li, ordena guerres en nom del déu que més li agrada, la pau mai convé als seus bruts interessos, atresora banalitats, poder i vici…; també s’amaga darrere sigles, combinacions i noms maquiavèl·liques i de dolorós i fastigós record: CIA, Bush, FMI, ONU (drets humans?) Ratzinger, Vaticà, Franco, (son molts i més)…… Aquest es l’Algú que humilia, que provoca dolor i misèria, que fa lleis i religions, que destrueix l’univers…És el que menteix.
Tu i jo i uns quants milions més som algú en minúscula. Som els súbdits, els pobres, els petits, els minúsculs. Som alguns que per més desgràcia som la raó de ser d’Algú.
Pertànyer a la majúscula o a la minúscula es una privilegiada i simple elecció sense riscos. Ara bé, si esculls associar-te amb alguns seràs un Mentider i si et mantens com algú seràs un enganyat.
Es clar que com diu la dita popular: a la fi, tots al pot.
Xavier Suescun
Olot 7-2-2012
l'au cal·ligràfica 