Crisis? What crisis?

Avui, amb el papanatisme que els hi és característic, els de TV3 ens han mostrat unes imatges de carrer en les que uns quants adolescents intentaven donar una resposta a la pregunta que ja en 1975 es formulava el grup angles de rock Supertramp i amb la que encapçalo aquest esborrany d’opinió.

(Ni aquell temps ni la pròpia qüestió coincideixen amb els paràmetres d’aquestes ratlles). Ho justifico perquè, apart de contactar musicalment amb aquell conjunt, aquell any ens va regalar a molts de la meva generació la satisfacció irrepetible de cantar les absoltes a l’assassí que viatjava sota pali.)

L’enquesta enxampava els adolescents en moments d’imbecil·litat conspiradora. Balbucejant i titubejant, responien amb frases inconnexes i d’una simplicitat alarmant.

Clar que utilitzant una petita dosi de bonhomia i comprensió, hom els considera encara en el temps de l’aprenentatge.

El súmmum de la estupidesa es fa palès quan el locutor, espavilat i llicenciat en la matèria, ens confirma tot cofoi, que la resposta de la gent gran coincideix amb la dels nois i noies prèviament enquestats.

Una vegada més, meritíssimus a la nostra ? TV.

Crisis!. De què parlem? De crisis alimentària del nivell de la fam africana? o de la crisis que ens suposa anar a sopar a una braseria de sota casa enlloc de sopar en un “Michelin” de forquilles? De la comoditat que suposa recórrer a peu, i a vegades descalços, centenars de kilòmetres per trobar aigua? o de la crisis que ens angoixa per no poder canviar el cotxe aquest any? De viure cada dia amb el neguit i el terror de que en un instant tu i els teus fills restareu destrossats en qualsevol racó? o de la crisi que ens suposarà un increment en el preu de la llum?

Etc, ETC, EtC, etc ……..

Estic fent puta demagògia, sí; però no ho penso esborrar.

Doncs: “ crisis what crisis?”

De què parlem? De l’atur ?, de les lleis imposades ?, de fosques i nul·les esperances ?, de corrupció a gran, mitjana i petita escala?, d’increment i bogeria de la violència ?, d’una Església que, essent la multinacional de la mentida i el luxe, ofereix als aturats feina que pagarà amb els diners que paguem tots mitjançant les vergonyoses aportacions pressupostàries ?, dels polítics que sense la més mínima preparació moral, intel·lectual ni empírica decideixen qüestions de màxima rellevància jugant al mentider ?.

Etc, ETC, EtC, etc……..

No sé si encara faig demagògia o estic vomitant bilis, però tampoc ho vull esborrar.

Crisis: crec que jamai un mot havia gaudit de tanta universalitat ni varietat conceptual. Un mot desagradable per la seva negativa transcendència i versatilitat. Però real i cancerigen, mortal.

M’excita fer un brindis al sol i esbrinar on rau l’inici vital d’aquest virus destructiu.

I crec estar en el bon camí en proposar la lectura d’un fragment del discurs que va fer en Federico Garcia Lorca en la inauguració d’una biblioteca d’un petit poble de Granada. Entre altres afirmacions deia: “ yo, si tuviera hambre i estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro” i més “ bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social. ¡Libros! ¡Libros! ”.

Es fa indispensable adoptar una posició d’humilitat per enfonsar-se en aquest pou incommensurable, equívoc, universal i contenidor de tots els sentits i contrasentits imaginables. Res més adient per argumentar i discutir que fer-ho sota la convicció de la nostra pròpia imbecil·litat.

Hi ha objectivitat suficient per elaborar un concepte, una tesis honesta de “crisis”? ; qui en son els subjectes?. Hom està d’acord en que es produeixen situacions crítiques diverses i múltiples de la mateixa manera que hi han simptomatologies i diversitat de subjectes de crisis.

Es fa indispensable i feixuc buscar la mare de totes les crisis. L’origen, la filosofia, les premisses, les idees, els subjectes actius i els passius ………

Si algú creia que hom, un imbècil més del tarter, estava en condicions tan sols d’insinuar una resposta aproximada a crisis what crisis? li acceptaré la reprensió justa per posar-me a opinar sense aportar una resposta contundent, categòrica.

Però faig propostes: en primer lloc i condició sine qua non, reconstruir i adequar la més ètica escala de valors. Segonament, i dins un àmbit general, proposo una lectura detinguda i atenta de les 10 estratègies de manipulació mediàtica de Noam Chomsky; tercera proposta: a nivell més local i pròxim, obviar aquest provincianisme caspós que ens obliga a una contemplació mística del propi melic, i reordenar, si cal, mai eliminar espais de coneixement i cultura de demostrat interès internacional que sí dignifiquen l’entorn social i polític on estan ubicats.

Si, malgrat tot, hom arriba a la conclusió de que la crisis està malauradament enquistada i el verí es mortal de necessitat, cal pensar en combatre-la amb quelcom tan pacífic, ètic i natural com pot ser ….la insubmissió.

Se sent el silenci estrident de la imbecil·litat i hom enveja els que dubten.

xavier suescun

olot 17-3-2012