Quan bufa el ponent

Una ciutat de les dimensions d’Olot permet viure-la amb molta més intensitat que les grans metròpolis.  Aquest és un dels trets característics que em va seduir, ara fa 30 anys, i que va decidir-nos a mi i a la meva família a instal·lar-nos-hi. També és cert que aquí les coses són d’una altra dimensió, més petita, molt menys espectacular però molt més a l’abast, molt més humana. Avui, que comencem a dubtar del creixement pel creixement, que col·lectivament comencem a entendre que ser el primer no vol dir ser el millor, que ser el més ric no vol dir ser el més feliç, la dimensió humana no és només una característica és una virtut, una qualitat cada cop més indefugible.

Cada dia la vida a la ciutat petita ens ofereix moments d’intensitat que serien ben improbables en un altre context: un festival com PNRM no és reproduïble fora d’Olot, la contestació davant el tancament de l’Espai Zer01, l’accessibilitat als responsables polítics, la intimitat en els processos creatius, son escenes no sempre positives però extraordinàriament intenses.

La darrere d’aquestes oportunitats m’ha permès implicar-me en un projecte francament engrescador, amb la modèstia de la dimensió petita, però que mobilitza un munt de conciutadans: la realització d’una sèrie televisiva a la qual hem posat el nom de “Quan bufa el ponent”, aquest mal vent que tot ho escalfa i asseca però que alguns asseguren que és la font d’aquest caràcter adust i tancat que ens atribueix el tòpic. Justament aquesta sèrie voldria ironitzar sobre aquests tòpics, alhora que en clau d’humor compara la visió d’una noia barcelonina, professora substituta a l’Escola d’Art, amb la dels olotins de tota la vida representats per un jubilat de banca, una mestressa de casa, un ramader expert en noves tecnologies, artistes, alumnes de l’escola… “Quan bufa el ponent” també vol explicar algunes diferències dialectals del garrotxí profund i donar a conèixer alguns fets històrics poc coneguts.

Per rodar el capítol pilot s’ha obert un compte a Verkami, una plataforma per facilitar el micro-finançament, on seguint aquest enllaç podreu fer la vostra petita aportació econòmica. Això, que es coneix amb el nom de crowfunding, és també una nova manera d’entendre el compromís i la implicació col·lectiva en el projectes, al marge a més enllà de les dificultats econòmiques del moment.

Us deixo un petit gag de Quan bufa el ponent i us emplaço a l’estrena pública pel proper mes d’octubre al Teatre Principal.

Pep Fargas