//
esteu llegint
Creació, Multimèdia, Olot, Opinió

Lluèrnia. Festival del foc i de la llum

by Manel Quintana

El proper 10 de novembre, en ple estiuet de Sant Martí com remarquen els organitzadors, tindrà lloc a Olot un nou festival impulsat per la companyia de teatre PIM PAM PUM Foc, que té el títol de Lluèrnia i el subtítol Festival del foc i de la llum a Olot.

Llegint el seu programa es veu que es tracta d’una proposta modesta, com obliguen les circumstàncies econòmiques, que es concentra en només sis hores i en un espai relativament petit, Puig del Roser i Firalet, i que encomana la seva realització a gent de casa: AOAPIX, Xavier Bayona, Manel Quintana i Maria Camila Sanginés, Julià Carboneras, Toti Toronell, Anna Roca. Gent de casa però de solvència contrastada tot i que molts passin sovint desapercebuts entre nosaltres. La visualització en casa pròpia  d’aquests cervells olotins és un primer punt a l’actiu d’aquest nou festival.

Una altre element extraordinàriament positiu que propicia Lluèrnia és la re-orientació de l’activitat de carrer del PIM PAM PUM Foc, que en aquest cas aposta pel foc incandescent com a protagonista de l’espectacle, en una mostra d’allò que se’n diu fer de la necessitat virtut després de l’enduriment de les mesures de seguretat al voltant de la pirotècnia. Pocs grups de diables han sabut fer aquest pas amb l’agilitat i rapidesa que ho ha fet PPPF, fet que configura el seu perfil com una companyia d’espectacles de carrer que no renuncia a la seva identitat, ja que mantindrà el correfoc com una altra possibilitat d’animació però no la única.

Hi ha més punts a l’actiu,  perquè tot i la modèstia de la proposta, està pensada i fonamentada en tots i cada un dels seus punts: El foc com l’element natural que estimula l’evolució de l’espècie humana, el seu domini com l’embrió de la tecnologia, la cultura que emergeix i creix al seu voltant, la transmissió del coneixement, la cuina com element de cohesió, la llum com el conreu i domesticació del foc, el símil amb l’hort, les projeccions com l’evolució de les tradicionals ombres xineses, un  homenatge pòstum a la bombeta incandescent, l’expressió de llibertat que ha permès la llum amb les projeccions de lasser graffitti a la façana de l’ajuntament, la voluntat de promoure la participació ciutadana amb l’environament de balcons i finestres amb espelmes, i finalment una acció que promet un resultat espectacular: Les llàgrimes de Sant Llorenç.

La relació d’Olot amb el foc és tant evident com ho són els seu volcans, només cal esperar que sigui certa la bonança de l’Estiuet de Sant Martí i que la meteorologia no esguerri la iniciativa. Tant de bo aquesta primera Lluèrnia tingui l’èxit i l’escalf que demana i que es pugui incorporar al nostre calendari anual com la cita cultural d’alta participació ciutadana tal com, salvant les distàncies, la Fête des Lumières a Lyon o el Festival Mapping de Ginebre on s’inspira Lluèrnia.

Pep Fargas. Director artístic de Lluèrnia

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: