//
esteu llegint
Opinió, Política

Paraula de déu

Per més que m’hi escarrassi no puc recordar com i quan he escoltat aquesta mena de sentència. La lògica més que la intuïció em fa pensar que pot pertànyer a qualsevol moment de la litúrgia catòlica de la que n’estic força allunyat. El que sí sé es que va ser l’única exclamació que vaig escopir en observar a la televisió aquell espantall cerimonial d’ultratomba que pretenia ser la missa negra en honor d’un assassí despietat i no confés. Va ser en acabar en Rouco el seu enfilall de mala baba, que vaig sentenciar, com si d’un escolanet es tractés: “paraula de déu”. Acte seguit vaig iniciar una palla mental filo-filosòfica:

En un context de semàntica tradicional m’agrada considerar la “paraula” com un símbol (expressió, significat i referent) especialment necessari i adient per generar qualsevol moment filosòfic dirigit a la recerca de la saviesa. Però la quotidianitat m’obliga a reconèixer que la “paraula”, un dels elements característics de la persona, s’ha convertit en un instrument al servei de la ignorància, de la niciesa, de l’engany i de la maldat.

La filosofia que és l’amor per la saviesa deixa de ser preferent i hom perd la capacitat de filosofar i de pensar. Es en aquelles relacions i ocasions en que flueix l’amor que la “paraula” adquireix la seva autenticitat i bellesa.

En els moments en els que ens ha tocat viure, la paraula que no fa pas gaire segellava per sí mateixa tractes, convenis, ensenyament, amor i poesia es converteix alhora en un instrument fatídicament pèrfid i enganyós. Un instrument al servei del mal perfectament lubrificat per cervells sinistres i tenebrosos.

Discursos, oratòria de brams i udols, notícies tendencioses, sermons filo-satànics, publicacions que enalteixen el luxe i la ganduleria, ensenyament de la burreria, declaracions, contractes i oracions a deus i sants perversos……..¡porqueria!

Fins i tot t’estimo cal posar-ho en quarantena perquè fins i tot Eros ha après a mentir.

Realment cal filosofar parlant i pensant en la “paraula”?.

Retrocedim fins el lamentable inici de la Creació, Antic Testament,: Gènesis 1-26 …….Déu va dir: fem l’home a imatge i semblança nostra.

Va mentir i va embolicar la troca. Si tota aquesta trepa que som els humans som una imatge i semblança de déu ……………… La palla mental no m’ha conduit enlloc perquè Algú menteix.

Xavier Suescun

Olot 29-1-2012

Debats

One thought on “Paraula de déu

  1. La paraula, en el seu origen, ens va distingir dels micos i ens vam convèncer que així erem diferents.
    Més tard, la varem utilitzar per a entendren’s i filosofar: d’acord. I les paraules esdevingueren llibres.
    Ara,si hi ha paraula, no s’escolta: preferim la imatge instantània d’una pantalla manipulada pel mico que més ens agrada.
    I déu, tots ho sabem, és una palla mental.
    Una abraçada, (mental).

    Posted by Ruiz Jordi | 29/01/2012, 5:21 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: